IMG_2170

El PSOE d’Es Castell presenta prop d’una quinzena d’al•legacions a la decisió de modificar el Pla General en relació als quarters de s’Esplanada

.- S’hi aborden qüestions legals (la manca d’adaptació del Pla General al PTI, l’absència d’avaluació ambiental estratègica o la contradicció amb el Pla Especial de recursos hídrics), temes pràctics com l’efecte de l’increment de població o aspectes ideològics com l’aposta privatitzadora de l’equip de govern

 

El grup socialista a l’Ajuntament d’Es Castell ha registrat un total de 14 al·legacions a l'acord de l’aprovació inicial de la modificació puntual núm. 20  del pla general d'ordenació urbana des Castell en l'àmbit de la plaça de s'Esplanada, aprovada pel Ple municipal el passat 30 d'octubre -–amb els vots de l’equip de Govern (PP i PI) i del regidor no adscrit-

En la primera, titulada inoportunitat de la formulació i tramitació de la modificació puntual, s’hi fa un resum dels aspectes més destacats de la Llei 2/2014 d'ordenació i ús del sòl de les Illes Balears; normativa en la qual es basen bona part de les al·legacions.

La segona especifica el problema que suposa el fet que el Pla General d’Ordenació Urbana d’Es Castell “no es troba adaptat al Pla Territorial Insular, patint aquest un injustificable i excessiu retard mai explicat” –és l’únic municipi que encara no ha adaptat el seu planejament al PTI-.  El PIa determina, ”en la Disposició Final 2ª, que abans de formular modificacions dels PGOU's per a aprofitaments privats s'haurà prèviament d'adaptar el PGOU al PTI, excepcionalment es podria presentar una proposta de modificació per a equipaments públics. Conseqüentment, no resulta d'aplicació l’excepcionalitat proposada i la  tramitació de la Modificació Puntual núm. 20 resulta incorrecte i fora de lloc, i per tant hauria de resultar arxivada fins a l'aprovació definitiva del PGOU al PTI.”

La tercera i la quarta al·legacions fan referència a l’increment de pressió poblacional i als seus efectes. Es recorda que a la modificació del PGOU núm. 20, “en el document de síntesi, no s'observen places d'aparcament. No es admissible  que un hotel i els nous habitatges no disposin d'una sola plaça d'aparcament.” D’altra banda s’exposa que el Pla Especial en vigor “no preveu dins l'illa de la caserna Comte de Cifuentes cap plaça d'habitatge.” Però amb el nou planejament de l’equip de govern “s'incrementen 500 places, 250 corresponents als habitatges i altres 250 inherents a la possibilitat de construcció d'un hotel. En el cas de construcció d'un establiment assistencial esdevé difícil de determinar, per la pròpia indefinició del nou projecte de Pla, el número de places que s'haurien de considerar.” Un increment poblacional d’impacte si es té en compte que dins el nucli històric del municipi hi ha “manco de 4.000 habitants;” de manera que augmentar la població en mig milenar de persones “suposa un augment de densitat que podria ser del 15%. Clarament les ràtios d'espais lliures s'haurien d'avaluar íntegrament respecte a la  projecció urbanística programada.”

En la mateixa línia la cinquena i sisena denuncien “l’alteració de l’índex d'intensitat d'ús que no es correspon amb la realitat” i el fet que “l'ordenació del nou bloc d'habitatges projectat trenca la trama històrica i tradicional de la població, la qual està configurada per edificacions amb una profunditat màxima de 14-16 ml.  La nova edificació es presenta amb una profunditat de 20,70 m.”

La setena i vuitena se centren en aspectes jurídico-ambientals. En primer lloc recorda com “la Modificació Puntual núm. 18 “SECTOR DE L'ESPLANADA” es complementava amb l'Avaluació d’Impacte Ambiental Simplificada, (AIA) redactada el juliol de 2000. Resultant que la dita M.P. proposà la supressió de l’edificabilitat de les 45 vivendes i la supressió de construcció d'un hotel s'obligà per part del propi Ajuntament a la redacció de l'estudi de AIA.” Una realitat que es contradiu amb el fet que “ara, passats 14 anys, en què es proposa afegir dins el nou àmbit restringit 500 places/habitants, es demana la dispensa de la presentació de l'Avaluació Ambiental.” En segon lloc s’exposa com el Pla Especial de Recursos Hídrics vigent “preveu una sensible reducció de població dins l'àmbit delimitat. El Pla que es pretén modificar preveu 250 places d'habitatge i altres 250 hoteleres; en total 500 habitants més en ple pulmó de la població. Per tant com a mínim s'hauria de justificar la disponibilitat dels recursos hídrics disponibles.”

La novena al·legació adverteix del perill d’especulació. “La Modificació del Pla proposada alterarà el valor dels terrenys i de l'edificació, al preveure posar a l'abast de possibles inversors (públics o privats) la divisió en dues peces separades. Conforme ja s'ha comentat, probablement el preu augmentarà considerablement. Per tant, cal significar que l'Ajuntament està treballant per afavorir als bancs (SAREB), en perjudici de la pròpia administració i dels ciutadans.”

Respecte del parc d’habitatges la desena i onzena adverteixen que es “programa la construcció d'un nou bloc d'habitatges sense considerar, i amb desconeixement total, el nombre de vivendes buides dins la població.” De fet “l'Ajuntament ni tan sols disposa d'una estadística, o cens,  de cases desocupades, les quals podrien resultar aproximadament el 15-20% de les vivendes del poble.”  També es reclama “considerar destinar un percentatge a habitatge de protecció oficial.”

Les tres darreres al·legacions fan referència a la titularitat dels immobles. La dotzena detalla com en el document de síntesi es parla d'un possible equipament sanitari-assistencial privat. “Per què no pot ser públic? ¿És que l'equip de govern municipal renuncia per sempre a disposar de serveis indispensables per a la pròpia població?.” En la tretzena es denuncia com “inexplicable i sorprenent resulta la nova qualificació hotelera o d'establiment soci-sanitari, sense disposar de cap tipus de serveis indispensables dins l'illa objecte del nou Pla, com podrien ser jardins propis, piscina, aparcaments, espais d'esbarjo, etc."

Finalment la última al·legació exposa com Es Castell és el poble que disposa de “menys equipaments bàsics (...) i un poble sense zones verdes, tan sols l'Esplanada i la reduïda superfície de la Mirada del Moll d'en Pons.” Per això des del PSOE es pregunten si “abans de renunciar a la possibilitat de disposar de la ‘joia de la corona’ del poble, com és la caserna Comte de Cifuentes, com a mínim no hauríem de disposar d'un programa d'equipaments necessari, ara i en el futur, per al progrés i dignificació de la població?”