image_45915_v1

El conflicte amb la promotora de Cala en Porter es deriva de dues normes aprovades per el PP

.- El Partit Popular intenta tornar a desacreditar el model territorial a partir d’una reclamació fonamentada en una desclassificació realitzada per la Llei d’Espais Naturals (LEN) aprovada pel Govern Cañellas (PP) i un problema de cartografia del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alaior aprovat mentre el Sr Pons Timoner (PP) era Batle – Coia Sugranyes primera tinent de batle- i Joan Huguet president del Consell

 
El PP torna a intentar tapar la seva incapacitat de complir amb els compromisos electorals intentant desacreditar, de nou, el Pla Territorial Insular arrel d’una demanda de responsabilitat patrimonial interposada per el promotor d’un complex turístic que es volia construir a Cala en Porter.

 
Mentre l’equip de Govern del President Tadeo intenta enllestir una Norma Territorial Transitòria que pràcticament renuncia a comandar des de Menorca l’ordenació territorial de l’Illa –deixant-la en mans de la normativa autonòmica amb el greu perill de mallorquinització i de depredació urbanística que suposa aquest fet- el PP mira de carregar contra el PTI –que es van comprometre a reformar en 6 mesos un cop guanyessin les eleccions- i contra el model que va fer realitat el PSOE a partir d’un amplíssim estalonament social.

 

Però de nou el burd intent de desacreditació del PTI –amb l’afirmació de la consellera Vidal que “encara segueixen plovent demandes onze anys després de l’aprovació del PTI”- topa amb la realitat dels fets.

 

En primer lloc, segons es recull a la informació publicada per el Diari Menorca, la demanda de responsabilitat patrimonial està basada en la desclassificació d’una parcel•la realitzada per la Llei d’Espais Naturals (LEN). Aquesta Llei fou redactada pel Govern de Gabriel Cañellas (PP) –el Vice President era Joan Huguet- i publicada al BOIB el 9 de març de 1991. També cal tenir en compte que en la legislatura que s’inicià el mes de juliol de 1991 (també sota la direcció de Cañellas) el Conseller de Comerç i Indústria va ser l’exbatle d’Alaior Tòbal Triay.

 
Però si l’equip de President Tadeo sembla haver oblidat qui va crear la Llei en la qual es basa la demanda, encara resulta més indignant l’actitud de la Batlessa d’Alaior Coia Sugranyes. Quan la Sra Sugranyes diu que aquesta demanda és “una altra sorpresa que s’han trobat en el calaix” sembla oblidar que la reclamació es realitza sobre una confusió que es va originar en la cartografia del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alaior, un Pla que es va aprovar sota el mandat del batle Pons Timoner (PP) i en el qual Coia Sugranyes era la primera tinent de batle...mentre el Consell estava presidit pel també popular Joan Huguet

 
Així el PTI es va limitar a complir la legalitat que obligava a ratificar el que disposava una norma de rang superior com la Llei d’Espais Naturals

 

A més també s’ha de tenir en compte que en el ple insular del mes de setembre de 2013 (a comunicacions de presidència) s’exposava que el Tribunal Suprem –Sentència de 25 de juliol de 2013- havia desestimat el recurs interposat per el demandant contra la sentència de 24 de febrer de 2010 del Tribunal Superior de Justícia de Balears. En aquesta Sentència es desestimava el recurs contenciós administratiu interposat contra la desestimació per silenci administratiu de l’escrit presentat en data 13.5.2004. De fet, en una decisió que no acostuma a ser habitual, el Suprem va condemnar en costes al recurrent per la quantia màxima (4.000 euros).

 

Així doncs el PP i el Sr Tadeo poden intentar responsabilitzar al PSOE i al Pla Territorial de tots els mals de l’economia menorquina, però potser també han de tenir present com la seva actitud de facilitar l’urbanisme a la carta mitjançant la Norma Territorial (amb la seva decisió de cedir l’ordenació territorial al Govern Bauzà) pot generar una important inseguretat jurídica i alentar pretensions de promotors que cerquin aconseguir indemnitzacions argumentant el lucre cessant.