• Model territorial
  • visita
IMG_3039

Susana Mora defensa la Cultura i el Patrimoni com a pilars pel desenvolupament de Menorca i dels seus ciutadans i ciutadanes

.- La candidata al Consell de Menorca s’ha reunit amb representants d’entitats i persones vinculades a aquest sector per copsar la seva opinió i per traslladar-los la voluntat de crear un Consell de Cultura

 

“Sempre hem tingut molt clar que la Cultura és un eix bàsic per al desenvolupament personal i col•lectiu de la societat menorquina i com a tal sempre ho hem reivindicat. Però segons he constatat del sector en les trobades que mantingut, malauradament la Cultura ha estat una de les grans oblidades. És una assignatura pendent a la qual hem de donar resposta.” D’aquesta manera ha iniciat la seva exposició dels resultats de les reunions que ha mantingut amb agents i entitats culturals de Menorca la candidata a la presidència del Consell Susana Mora. Unes reunions que Mora ha iniciat la passada setmana – tot i que el partit fa estona que manté trobades amb representants del sector- per recollir les seves impressions respecte de les línies mestres que el partit considera fonamentals per posar la Cultura menorquina "on es mereix.”

 

Mora, qui ha comparegut amb la diputada Cristina Rita, ha citat les paraules del nou propietari de D’Algar Hotels, Ferran Porto, que en una entrevista a un mitjà de comunicació deia que Menorca disposa d’uns fonaments turístics extraordinaris. “Vull donar un sentit més ampli a aquestes paraules: Menorca té uns recursos extraordinaris no només turístics, sinó com a fonaments de model propi a nivell territorial, econòmic i social. Aquests recursos es basen en dos pilars fonamentals: el patrimoni natural que ens ha merescut la qualificació de Reserva de la Biosfera i el patrimoni històric, cultural i etnològic que tenim i ens ha portat a la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Cultural de la Unesco.” Dos pilars que no n’hi ha prou de promocionar, “sinó que els hem d’estimar i els hem de conservar.” En aquesta línia se centra la crítica a “certes polítiques que advoquen per destruir territori (amb carreteres megalomaníaques o lleis que permeten construir a zones rurals),” o al fet que en l’àmbit de la Menorca Talaiòtica la política actual “se centri en promoció, oblidant un poc que la conservació és primordial.” Necessitats respecte de la Menorca Talaiòtica que només pretenen millorar la feina d’un projecte compartit pels socialistes i que es va iniciar en l’anterior mandat amb un equip de govern liderat pel PSOE.

 

A partir d’aquestes xerrades s’intenta extreure una diagnosi de la situació actual que ha de servir per a fer una política “adequada. Una de les nostres prioritats quan governem, en la línia del que ens han demanat entitats i professionals, és lluitar per l’accessibilitat a la Cultura en el seu sentit més ampli. En el sentit informatiu hauríem d’advocar per la investigació, i en el físic, de mobilitat, per trobar la manera que tot el patrimoni del qual disposam pugui ser visitat per tothom.”

 

Per aconseguir aquests i d’altres objectius Mora ha detallat la proposta de crear un Consell de Cultura. “Un Consell que també ve un poc de la mà de la proposta que s’ha tancat a la conferència Política del PSIB d’aquest cap de setmana, que és la creació de l’Institut Balear d’Indústries Culturals, que a Menorca preferim anomenar Institut Balear de Desenvolupament Cultural.”

 

En definitiva la voluntat de la candidata del PSOE i de tots els i les socialistes és que la Cultura a Menorca “torni a ser una Cultura viva. Reivindiquem la participació cultural en el sentit més ampli; en el de facilitar-ne l’accés a les persones que s’hi vulguin atracar,” com en què les entitats i professionals comptin amb “la participació i suport de l’administració, i també entre els mateixos col•lectius. Tot plegat per tal de fer propostes comunes i tornar a posar la Cultura i el Patrimoni on realment es mereixen.”

 

En la mateixa línia Rita ha definit Menorca des del punt de vista cultural, com un territori on la “Cultura té una identitat pròpia i és una Cultura identitària, que ens defineix. Si partim d’aquest concepte, podrem fer moltes més coses que no siguin simples divertiments; que és el que hem estat veient en aquests darrers quatre anys.”

 

La diputada també ha reivindicat “l’herència socialista.” Una herència que esdevé un orgull, “quan veiem que l’inici de l’expedient de la candidatura de la Menorca Talaiòtica es va fer al Consell durant l’anterior mandat, amb un equip liderat pel PSOE. És un eix cultural que seguirem reivindicant i estalonant, perquè aquest projecte no té color polític i és un punt estratègic per a nosaltres.”

 

També és de l’època socialista la “Llei d’Encomana de gestió del Museu de Menorca i l’Arxiu i la Biblioteca de Maó; equipaments dipositaris dels nostres béns culturals mobles que han de ser gestionats pel Consell.” Equipaments als quals se’ls “pot treure molt més caliu cultural del que hi ha actualment, per exemple posant-los a disposició dels artistes plàstics de Menorca. -A principis de 2014 Rita va demanar al Parlament, com també va fer al ple insular Joana Caules, que Consell i Govern impulsessin una programació conjunta per augmentar les exposicions d’autors illencs al Museu de Menorca-. També són herència socialista les Sales Multifuncionals –de Ferreries i Sant Lluís, que s’han sufragats amb fons estatutaris-, bona part de la feina que ha comportat que s’atorgués al Teatre Principal de Maó la Medalla d’Or del Mèrit de les Belles Arts i el Palau Oliver de Maó; així com “l’inici de les obres del Teatre des Born (encara que hagin acabat com han acabat), ja que en època de Pilar Carbonero com a Batlessa es va aconseguir que el Ministeri es comprometés a destinar-hi 4,5 milions.”

 

En definitiva, des del convenciment que la Cultura “és un Pla Estratègic a nivell insular i també municipal, on les administracions i els particulars hi han d’estar inclosos,” el PSOE ofereix una política cultural “de consens; tant amb les administracions com amb les persones i els grups que fan Cultura, no nomes entreteniment. Perquè si volem un veritable accés democràtic a la Cultura, l’administració també hi ha de participar. Si no la Cultura es converteix en un producte elitista al qual només hi poden accedir un pocs.”