• Model territorial
  • visita
IMG_2911

Matilde Fernández exposa a Menorca el compromís del PSOE amb els Serveis Socials i la lluita contra la exclusió des de les polítiques publiques

"Com d'important és posar fre als deterioraments i que els companys de Menorca diguin: els serveis socials seran prioritat per a nosaltres. Cal refer deterioraments molt importants que hi ha hagut en aquests últims quatre anys "D'aquesta manera ha valorat l'exministra d'Afers Socials Matilde Fernández el compromís del PSOE Menorca, verbalitzat per la candidata al Consell Insular Susana Mora, amb la recuperació d'uns serveis socials que permetin a tota la ciutadania de Menorca viure amb dignitat.

 

Abans de la xerrada que ha ofert a l’Ateneu de Maó amb el catedràtic Antoni Petrus, Matilde Fernández ha exposat la importància d'aquesta voluntat qualificant de "fonamental i prioritari" assumir el "compromís de país d'universalitzar els serveis socials", de dur a terme "un gran pacte d'Estat per definir la Renda a Espanya", així com d’acabar de dibuixar el "parc d'habitatge públic necessari perquè quan una persona perdi la feina no perdi tota la resta. Això no es fa en un any, i potser tampoc en una legislatura, però s'ha de dissenyar i anar perfeccionant."

 

Fernández ha defensat aquesta necessitat de pacte per universalitzar els serveis socials davant d'una realitat actual en la qual, d'una banda "el que hi havia i el que s'estava fent, s'ha anat deteriorant (En Sanitat, per exemple, amb les retallades de prestacions als immigrants que no té documents, amb el copagament ..) "i, de l'altra," es deixen de pagar coses que importants (impagaments d'una prestació especialitzada, d'un servei, d'un concert, etc)

 

Aquestes retallades s'evidencien amb xifres. Per a això l'exministra ha citat les Rendes Mínimes d'Inclusió. "La primera comunitat (del Règim General) de cobertura per habitants és Astúries (25 persones de cada 1.000 estan rebent aquesta Renda Mínima per fer front a l'excursió o al risc de pobresa) a Balears, juntament amb Aragó i La Rioja, la xifra és de 7 persones per cada 1.000. "

 

Precisament per parlar de les Balears Fernández ha citat informes com el FOESSA o el d'UNICEF. Documents en els quals "el primer que es diu de Balears és que té una bona Llei de Serveis Socials i un bon catàleg de prestacions, però s'ha quedat congelada. Cal descongelar-la per poder millorar aquests indicadors. "Una altra dada recent coneguda és el del Deute Sanitari per CCAA:" La mitjana estatal de per habitant és de 359,42 €, mentre que la de les Balears és de 540,27 € "

 

Però a més de les dades, les valoracions dels experts també adverteixen dels múltiples problemes i deficiències que estan generant les retallades –“comparant els Pressupostos General de l'Estat de 2011 amb els de 2015 s'han retallat 29.738.000 en polítiques socials durant aquesta legislatura: 10.000 milions en Sanitat, 2.618 en Serveis Socials 4.223 en Educació i 7.222 en Atur. Han retallat el 52% en els programes d'infància que transferia el Govern de l’Estat a les CCAA, ha retallat en un 68% el Pla Concertat (que són els Serveis Socials municipals) i un 38% els Serveis Socials per atendre i desenvolupar la Llei de la Dependència”-

 

L'exministra exposa com "tots els estudiosos diuen que aquesta legislatura està suposant una mercantilització, una privatització, de les polítiques públiques." De fet Fernández ha recordat "aquest eslògan que va fer famós senyora Esperanza Aguirre quan va dir: “Davant el sistema sanitari, oportunitat de negoci. S'està intentant portar al sector privat el que hauria de ser una responsabilitat pública, o una responsabilitat molt pactada amb el tercer sector.” Una altra conseqüència de les retallades té a veure amb la precarietat laboral. "S'estan creant menys llocs de treball, llocs de treball menys estables i menys 'decents' (terme utilitzat per l'OIT).”

 

D'altra banda els experts també denuncien que "està portant a la invisibilitat als actors que són protagonistes de les polítiques socials i dels serveis socials. D'una banda amb l'intent de llevar les competències als ajuntaments amb la reforma de la Llei de Bases de Règim Local;" i per l'altra “fent invisible al tercer sector, al cooperativisme, a les organitzacions sense ànim de lucre. I amb tot això deterioren la democràcia. "

 

A més la projecció de futur, si se segueix en el mateix camí, no és favorable. “Si continuen les retallades augmentarà la separació en el percentatge de la riquesa que dedica Europa a l'Estat de Benestar i el que hi dedica Espanya." Un diferencial que, "després de molts anys, vam aconseguir que només fos d'un 4 o 5 punts"

 

En definitiva, mentre els governs de la dreta "estan intentant traslladar que en polítiques socials al ciutadà i ciutadana o bé un assegurat o un usuari que copaga; nosaltres considerem que s’ha de tornar a prioritzar el social des de la cosa pública. "

 

De manera similar s'ha expressat la candidata al Consell de Menorca, Susana Mora. Després de valorar positivament que alguns indicadors "apuntin una tendència a la recuperació macro-econòmica o exposin que hi ha un descens de l'atur "; adverteix que el que realment preocupa als socialistes "és que aquests indicadors van de la mà d'altres que fan saltar alarmes, indicadors que sembla que des del PP no estan per la tasca de visualitzar. Augment de la precarietat laboral (increment de contractació temporal, descens de salaris), "que entitats com Càritas que parlin de cronificació de la pobresa "o el fet que s'estigui produint un descens de beneficiaris en Dependència.”

 

Mora denuncia que ens trobem "davant d'un clar canvi de model, que marca un canvi de les regles de joc. Se'ns va vendre que era un canvi de model basat en l'eficiència econòmica. Aquesta eficiència, a dia d'avui, no és tal, i a més va de a mà de la ineficiència social. Per això estem aquí, un cop més, per parlar del que ha de ser el model de l'administració pública; un model que respongui a les veritables necessitats de la gent, que lluiti per donar-los respostes."