• Model territorial
  • visita
IMG_1050

Elena Baquero defensarà al Parlament el reconeixement als tres directors d'institut de Maó expedientats durant l'anterior legislatura

 

.- En la Proposició No de Llei (PNL) també es lamenta la manca de transparència i imparcialitat en el procediment contra els tres directors i es demanda que aquest cas serveixi de precedent per impedir que es repeteixi una situació semblant.

 

La Comissió d'Educació, Cultura i Esports abordarà dijous una Proposició No de Llei (PNL) de la diputada Elena Baquero de reconeixement i suport als tres directors dels centres de secundària de Maó que van ser expedientats en l’anterior mandat.

 

En l’argumentació de la iniciativa Baquero fa un repàs cronològic d’un cas que va començar el  30 de juliol de 2013 quan la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats de l’anterior executiu autonòmic –Govern Bauzà- “incoà un expedient disciplinari per faltes greus als tres directors dels instituts d'educació secundària de Mao, Sr Rafael Andreu Güell, director de l'IES Pasqual Calbó; Sr Jaume Boned Florit, director de l'IES Cap de Llevant; Sra Margarita Seguí Pons, directora de l'IES Joan Ramis i Ramis, amb l'acusació de desobediència oberta a les instruccions d'un superior per haver permès que els respectius consells escolars de centre no aprovessin el projecte d'aplicació del TIL.” De fet recorda que aquestes “faltes greus van ser: complir la llei donant trasllat al que havien acordat els respectius consells escolars i per això se'ls va suspendre de les seves funcions. No només de les de direcció sinó també de les de professors.”

 

La diputada també posa l'accent en el fet que en "reiterades ocasions els responsables de la Conselleria d'Educació del Govern van expressar el seu compromís en resoldre amb celeritat aquests expedients disciplinaris; tot i que els fets van desmentir les seves intencions." A parti d’aquest punt, i seguint l'ordre cronològic, Baquero detalla com "segons la resolució de la consellera d'Educació (Sra. Núria Riera) de l'1 d'octubre de 2014, els expedients complets mai van ser tramesos a la Secretaria General de la Conselleria, fins que foren requerits el 30 de setembre de 2014, fet que motivà l' avocació de la competència per part de la Consellera, per tal de resoldre els esmentats expedients. Immediatament després, la Consellera va arxivar-los tots tres."

 

Així doncs entre la incoació i l'arxivament dels expedients va transcórrer més d'un any. "Catorze mesos de patiment humà i professional considerable." Durant aquest temps es van repetir les expressions de suport per part de la comunitat educativa menorquina i balear i "des de molts altres sectors de la nostra societat, que demanaven de manera insistent i explícita la immediata resolució dels expedients administratius, amb el reconeixement explícit de l'estricte compliment de la llei per part dels tres directors injustament expedientats, tot esborrant dels seus expedients laborals tot rastre de la incoació arbitrària de l'expedient, així com la restitució de la seva dignitat professional i personal."

 

La representant socialista també recorda com "immediatament després de l'arxivament” dels expedients sancionadors, els tres directors afectats van anunciar l'inici d'accions legals per defensar la seva actuació i demanar a la justícia que investigui si va haver “prevaricació, arbitrarietat i abús de poder." Una querella que va ser admesa a tràmit "i en dates recents els tres directors han prestat declaració davant els Jutjats."

 

A partir de tots aquests arguments la Proposició No de Llei que defensarà Baquero en la Comissió d'Educació proposa tres punts d'acord. En el primer es demana al Parlament que expressi "el seu reconeixement i suport als tres directors dels instituts d'educació secundària de Maó." En el segon es proposa que s’exposi que la Cambra autonòmica comparteix "la percepció dels directors en el sentit que la instrucció del procediment els va causar indefensió i va estar molt lluny de ser transparent i imparcial." Finalment en el tercer punt la diputada socialista demana que s'estableixi "el precedent jurídic que permeti que cap altre funcionari, professor o director no vegi menystinguts els seus drets en el futur per circumstàncies semblants."