Ajuntament3

El Grup Socialista al Parlament presenta una proposta per reclamar al Govern de l’Estat la posada en marxa de la dessaladora de Ciutadella

La PNL, registrada pel diputat Damià Borràs, demanda la signatura d’un conveni que garanteixi que la posada en marxa de la dessaladora no suposi un increment significatiu del rebut de l’aigo per a la ciutadania

 

.- Aquesta iniciativa s’afegeix a l’esmena presentada pel PSOE  als Pressupostos Generals de l’Estat reclamant suport econòmic -4.000.000 €- per dur a terme la connexió de la dessaladora amb Ciutadella

 

El diputat Damià Borràs porta al Parlament de les Illes Balears una Proposició No de Llei (PNL) respecte de la necessitat que el Govern de l’Estat s’impliqui activament en la posada en marxa de la dessaladora de Ciutadella.

En concret la PNL recull 4 punts d’acord. En primer lloc es demana que el Parlament autonòmic insti a l’executiu “a resoldre el conflicte econòmic i administratiu existent amb els constructors/concessionaris de l’explotació.”

El segon punt reclama al govern d’Espanya “a, via Pressupostos Generals de l’Estat –s’ha de recordar l’esmena als Pressupostos Generals de l’Estat que ha presentat el PSOE-, l’elaboració i execució del Projecte que permeti canalitzar l’aigo dessalada des de la central fins als dipòsits municipals d’emmagatzematge i distribució d’aigo potable.”

En tercer lloc la PNL també demanda a l’executiu Rajoy a “impulsar un conveni de Col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella, amb l’objecte de posar en marxa la dessaladora i garantir que en cap cas la seva posada en marxa suposi per a la ciutadania un increment significatiu del cost del consum de l’aigo generada per l’esmentada central.”

Finalment es posa l’accent en la necessitat que el Govern d’Espanya enllesteixi ”amb caràcter d’urgència l’estudi de «Necesidades y propuesta de alternativas a la isla de Menorca» sobre recursos hídrics de l’illa de Menorca i avaluar, d’acord amb el govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca la conveniència o no d’emprar la dessaladora de Ciutadella per a abastir d’aigo a tots els municipis de l’ illa i/o fer-la servir per a infiltrar aigo a l’aqüífer i així contribuir a la seva recuperació.”

En l’exposició de motius Borràs recorda que els aqüífers de Menorca “presenten greus problemes de salinitat i contaminació (principalment per nitrats) així com uns alarmants nivells de reserva d’aigo,” a causa, principalment, de la pressió motivada per la gran demanda turística, “amb els importants creixements demogràfics dels últims anys i les necessitats afegides conseqüència de l’augment de residències amb importants zones enjardinades i piscina.” Una situació que provoca que “les reserves hídriques no es puguin recuperar per més que plogui.”

El diputat menorquí també defensa la necessitat que Menorca compti amb “una nova política de gestió integral de l’aigo basada en criteris de sostenibilitat. Però tot i no ser considerada a priori la millor solució als problemes que pateix l’illa, el fet que s’hagi construït a Menorca una planta destinada a potabilitzar aigo de la mar ha menat alguns experts a plantejar la posada en marxa de la dessaladora de Ciutadella. Es tractaria d’abastir d’aigo els municipis i les zones turístiques de l’illa així com permetre, de manera directe o indirecte, la recuperació dels aqüífers.”

Precisament sobre la dessaladora recorda que, “tot i estar acabada la seva construcció des de l’any 2011, encara no ha entrat en funcionament.” El  motiu: que el “projecte impulsat i aprovat pel Ministeri de Medi Ambient dirigit pel Ministre Matas no contemplava la connexió de la planta al sistema municipal de distribució d’aigo potable de Ciutadella. Aquesta mancança, juntament amb els increments de costos de la seva construcció sobre el pressupost previst d’inici, el finançament de l’obra per part de la Unió Europea (parcial i inferior al que s’havia estimat), i el sistema d’amortització de la inversió utilitzat per a la seva construcció, han fet impossible la posada en marxa de la dessaladora.”

A aquesta situació s’hi afegeix “l’anunciat fort increment del preu de l’aigo que implicaria la posada en marxa de la planta, en repercutir-se (com sembla ser la intenció del Ministeri de Medi Ambient i com defensava l’anterior Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears) el cost de les inversions i el seu manteniment en el preu final de l’aigo;” una mesura que ha generat “una important alarma social per part de les ciutadanes i ciutadans i ha provocat el rebuig del projecte, considerat per molta gent com un altre dels molts regals enverinats de l’ex-President i ex-Ministre Jaume Matas.”

En definitiva Damià Borràs presenta una iniciativa que té un doble vessant: d’una banda ajudar a recuperar la qualitat dels aqüífers i de l’altra garantir que la posada en marxa d’aquesta infraestructura no comporti un fort increment del rebut de l’aigua.