Susana Mora amb companys i companyes socialistes

Discurs de Susana I. Mora Humbert a la presidència del Consell Insular de Menorca

PRESIDÈNCIA DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA 2017-2019

7 de juliol de 2017

Molt Honorable Presidenta i honorables conselleres i consellers del Govern de les Illes Balears, Honorables Vicepresidents dels Consells Insulars de Mallorca i d’Eivissa, honorables conselleres i consellers del Consell Insular de Menorca, diputades i diputats del Parlament i del Congrés de Diputats, Senadora, alcaldes d’altres municipis de les illes, alcaldesses i alcaldes dels pobles de Menorca, gràcies per ser aquí, autoritats, senyores i senyors.

 

Em present avui davant vostès, senyores i senyors Consellers, per a demanar-lis la seva confiança, el seu vot, per a presidir el Consell Insular de Menorca durant els propers dos anys.

 

Els deman la confiança des de la meva decidida voluntat de treballar sempre des de la defensa de l’interès general, de Menorca, i amb l’objectiu sempre de aconseguir el benestar de totes i de tots els qui hi vivim i de posar des de l’esforç compartit i el diàleg, els fonaments de la Menorca de demà, per venir.

 

I ho faré, és clar, amb el suport que esper obtenir dels Consellers i les Conselleres que representen els tres grups polítics que, ara fa dos anys, vam ser capaços d’acordar un programa comú de progrés i de prosperitat a partir del qual marcar el rumb junts cap al futur. Lleials i solidaris en la diversitat, feim i farem el camí que ens hem traçat.

 

Hem de remar fort i amb seny cap al futur. Com ho hem sabut fer per travessar les enormes dificultats que hem viscut en la llarga i dolorosa crisi econòmica i de valors que tant hem patit.

 

Sèneca ens ho ensenya: «no hi ha vent favorable per qui no sap on va».

 

Menorca ha marcat el seu rumb des del seny i la mesura, ha fet camí des de l’equilibri entre la recerca de la prosperitat i la preservació del benestar de les generacions a venir.

Les menorquines i els menorquins d’avui, tota la gernació que vivim a Menorca, hi haguem nascut o no, formam part d’un camí que hem trobat començat i que d’altres hauran de continuar.

 

No podem expropiar el benestar del futur. Hem de guanyar prosperitat tot preservant les oportunitats que l’avenir ha de poder brindar, així com se’ns van brindar a noltros.

 

Les preocupacions del present tan difícil que tenim no ens poden fer oblidar el futur. Les passes que feim avui no ens han de desencaminar del rumb que ens hem traçat.

 

Però la definició del futur col·lectiu no ens pot fer oblidar que hi ha decisions a prendre a la conquesta decidida del bé comú, del benestar de totes i de tots.

 

Hi ha dificultats que no poden esperar. Perquè qui pateix no té, ni mereix, espera. I hi ha molta gent, massa, que encara ho passa malament.

 

Hi ha massa gent qui no té feina o a qui la feina esforçada i ben feta no li dóna prou per a tirar endavant la família, pagar el lloguer… Hi ha massa desequilibris i desigualtats… Les oportunitats no estan prou ben repartides. Els joves han de poder arribar formats a la feina i hi han de trobar a la feina els arguments necessaris per a crear un projecte de vida propi. I els majors de quaranta-cinc anys, tant castigats per la crisi, han de poder refer des de la dignitat els seus projectes vitals, que no havien d’haver vist mai com trabucaven d’una manera tan injusta.

 

Hi hem fet feina i seguirem en la mateixa línia, amb més empenta encara, per aprofitar el màxims recursos disponibles i que hi poguem destinar quant a polítiques actives d'ocupació, especialment per als majors de 45 i el jovent ja esmentats que són els col·lectius que més ens necessiten.

 

I sempre hem de tenir present, abans de res, la protecció del benestar de la gent major, gràcies a l’esforç dels quals Menorca és avui com és.

L’atenció a les persones dependents és només la resposta al seu dret a ser reconeguts com iguals, ja que iguals són. Així hem de tractar les persones des de sa igualtat. I les persones amb problemes crònics, que veuran en el nou Verge del Toro un àmbit magnífic on rebre les atencions que mereixen.

Com les mereixen els infants, tots. Els que no tenen la protecció d’una família i els que tenen una família que no els pot prestar atenció quan més l’han de mester.

I les dones que pateixen la més cruel de les violències, la violencia masclista. Tota l’atenció per a elles, tota la severitat per a ells. I, cada dia, tota la pedagogia per eradicar aquesta xacra.

 

Mentre planificam el futur, hem d’encarar amb decisió totes aquestes dificultats. Ho fan i ho han de fer les Conselleres i els Consellers. Així com ho fa, cada dia, tot el personal de la casa, preparat i capaç, que s’esforça en fer la vida millor a les menorquines i els menorquins.

 

Gràcies a tots per l’esforç i per la lleialtat al Consell i a tota la gent de Menorca.

 

Vivim temps de tribol i, tot i així, de grans mudances. Compartim un món on les ambicions es globalitzen mentre que es localitzen, cada vegada més, els problemes.

 

Per açò hem d’afinar més que mai en la presa de decisions. Des de la recerca del consens social, del diàleg permanent, des de la voluntat d’equilibri entre tants d’interessos, tots ben legítims, que lluiten per fer-se realitat d’una manera contraposada.

 

Els beneficis que ens brinda el turisme han d’arribar a les famílies, han de ser una font de prosperitat que ha d’eixamplar el benestar de tots. Però no ho podem fer a costa de tancar la porta de l’habitatge a tanta gent que té tantes dificultats.

 

Hem de trobar l’equilibri, hem d’emprendre polítiques d’habitatge decidides i valentes. I ho farem de la mà del govern i, segur, amb l’esperada i tan necessària primera llei d’habitatge.

Com necessitam seguir treballant i fent passes per resoldre els problemes que encara tenim, tot i l’important avanç del setanta-cinc per cent, en matèria de connectivitat aèria i també marítima.

 

Necessitam més connexions en hivern amb la península i eixamplar els enllaços amb Europa per poder allargar la temporada.

 

I necessitam una millor i més eficient mobilitat, més neta i més equitativa gràcies a més i més eficient transport públic. Esteim en el bon camí. Però necessitam seguir avançant i per açò necessitam de l’ajuda del govern, Conseller Marc Pons, que tant bé coneixes les necessitats de Menorca.

 

Necessitam d'un millor turisme i que la gent vengui més ben repartida en el temps, però també en el petit i feble territori que tenim. Però per açò fa falta millorar la qualitat de la nostra oferta, diversificar allò que volem brindar a qui ens visita. Amb tal objectiu hem de fer feina cada dia millor, ser més eficients, estar més ben preparats.

 

La diversificació i la formació són la clau de volta del futur de l’oferta turística. I de la indústria, que ha de renéixer. Però l'esforç de superació ha de merèixer la recompensa d'uns millors salaris i una feina cada vegada més estable i més segura. A favor de les treballadores i dels treballadors, però també de la qualitat. Els sindicats i els empresaris tenen una responsabilitat compartida que ningú no ha de voler defugir.

 

Hem de trobar l’equilibri en l’ús dels recursos. No hem de caure en l’abús de la natura i del paisatge, ja què són la font d’on brollen les nostres oportunitats.

 

Reserva de Biosfera no és, ni pot ser, una marca. Ben al contrari: ha de marcar les nostres prioritats. Necessitam noves i millors infraestructures, millorar les que tenim: la gestió dels residus, l’eficiència de les depuradores i de les xarxes de sanejament i d’abastiment d’aigo, la dessaladora que ens ajudi a recuperar l’aqüífer i que brindi aigo de qualitat i a un bon preu a Ciutadella… I hem de sebre tancar per sempre el problema de la carretera general, aquesta ferida que tenim oberta en el territori i en la societat menorquina.

 

I hem de millorar i molt les comunicacions digitals, ja que la mobilitat de les dades és el millor transport cap al futur.

 

Hem de tornar a mirar a la indústria. Com ho van saber fer els menorquins del segle passat. La indústria que hem de voler avui ha de ser una altra, més d’acord amb els temps tecnològics que vivim, basada en el coneixement.

 

No podem seguir posant tots els ous en el paner del turisme. Hem de tornar a aprendre a ser gent d’empenta, recuperar la capacitat d’innovació.

 

L’activitat agrícola i ramadera també han d’evolucionar. Els pagesos i les pageses han de disposar de noves capacitats i oportunitats. D’una manera especial, elles, que han de guanyar, també, la igualtat. No hem de permetre que es buidi el camp, que els pagesos es converteixin en jardiners del paisatge. En depèn el seu benestar, però també l’atracció del turisme i la nostra vida pròpia, la salud física i ètica de Menorca.

 

Som capaços de produir aliments que fan enveja, sabem transformar les matèries primeres en formatges, olis, vins i mel excel·lents. Però no en sabem treure el profit que podríem i que ells i els seus productors es mereixen. Com s’ho mereixen les sabates sempre tant de moda, les avarques que arreu ens copien, la bijuteria que ha aprés a evolucionar, la feina callada i tenaç de tants bons artesans…

 

Hem de avançar en el canvi del model energètic. No podem seguir amenaçant el pervindre col·lectiu a partir de la renúncia, sempre fàcil i còmode, però a la llarga letal, a decidir.

 

És imprescindible que obrim les finestres al món de bat a bat. Per mostrar qui som, què feim, què tenim: el nostro patrimoni i la nostra realitat, l’empremta de les civilitzacions sobre la nostra terra i la nostra cultura. Però per exhibir també la realitat d’avui, de tanta gent com crea en tants d’àmbits i tant diversos. I hem de tenir les finestres ben obertes al món perquè Menorca s’oregi amb tots els oratges nous, les vivificants idees d’avantguarda, les bastides d’un nou progrés…

 

És hora d’actuar. Fa catorze anys, Menorca va triar de manera clara el seu rumb amb l’aprovació del Pla Territorial. Som el model i l’enveja de territoris germans. No n’hem d’estar empegueïts sinó orgullosos. No ens hem de deixar emmirallar per unes estadístiques de creixements econòmics i demogràfics que no aconsegueixen emmascarar unes importants urgències socials que per res no voldríem a ca nostra.

 

En la balança del creixement hi hem de posar també el pes del cruiximent dels recursos naturals i de la destrucció del paisatge i el territori, d’uns increments tan accelerats de població que amenaçarien les costures de la convivència, de les infraestructures més bàsiques, de l’educació i de la salut… I que sempre afavoreixen la despersonalització, la pèrdua d’identitat, l’abandó dels orígens…

Hem de créixer… I tant que sí!

 

Però aquest creixement ha de ser el del benestar de la gent, ha d’arribar a tothom.

I ha de preservar la nostra identitat i la nostra cultura. La barca ha d’avançar decidida, amb energia, però hem de poder remar-hi tots, sense exclusions.

 

Els qui tenim fills ho ben sabem. Quan la família creix, i la meva hi està boni apunt, creixen les necessitats. I les hem de poder satisfer amb equitat, que tots en la família tenguin tot allò que hagin de mester, que ningú no quedi enrere. Aquesta és l’amenaça. La solució la trobarem en l’equilibri i la mesura.

 

Ha arribat l’hora de fer una mirada decidida al model de creixement. Hem de revisar el Pla Territorial, ho esteim fent. Esteim examinant la nostra realitat per veure on falla, què n’hi ha, de millorable. Revisar no vol dir de manera necessària canviar, sinó que implica posar a punt el motor, afinar l’acceleració, engreixar els engranatges.

 

És la feina que hem de fer des de la seguretat que ens brinda la validesa del model que va definir el Pla Territorial que va liderar amb coratge i energia, amb decisió, la primera Presidenta que ha tingut el Consell, Joana Barceló, qui ha deixat com ningú altre la seva empremta política en aquesta casa.

 

El Consell té el nirvi i la musculatura que avui té, en bona part, gràcies a ella. Jo avui els demano la confiança i ho faig amb la mirada posada en l’exemple de na Joana, en la seva empenta i capacitat de fer política, de concitar consensos i de liderar reptes cabdals.

 

Potser no és casualitat, que l’haver de liderar les grans decisions sobre el model territorial de Menorca ens hagi tocat a dues dones. Forma part dels signes dels temps, sense dubte.

 

Si sabem cap on anam, el vent ens serà sens dubte favorable.

Hem de marcar el rumb cap al futur. Ho hem de fer avui, ara i aquí. A partir dels nostros arguments i principis, amb els nostros anhels.

 

Tenim les eines per decidir i tenim la capacitat. Per tant, no hi valen conformismes.

 

És l’hora del compromís. No és hora d’egoismes, sinó de generositat. És l’hora de la suma.

 

Vénc d’un compromís. Amb unes idees i amb un projecte que està al servei del benestar de les menorquines i els menorquins.

Vaig decidir fer una passa envant quan semblava que tot anava cap enrere davant l’enorme onada de la crisi que amenaçava amb arrasar amb valors i amb esperances.

Era el moment de sumar, d'afegir forces al remar de tanta gent. I ho vaig fer d'acord amb les meves conviccions, per ajudar des del projecte que, en la meva opinió, més s'identificava i s'identifica amb allò que vull per la meva illa, pel futur de la meva filla i pel meu futur fill.

El camí del compromís m'ha duit fins aquí en companyia de tants bons companys i amics. Avui, el camí i el compromís s'obren a una nova etapa. Ben segur que no serà planera, que n'hi haurà molts, d'embats, en el viatge. Però el compromís hi és i hi serà. I hi són, també i hi seran, la voluntat i l'empenta. Com ens acompanyen i ens acompanyaran les idees i les conviccions.

 

Així com avui els deman la confiança per a prendre el relleu de la presidència del Consell, la meva generació va agafant també el relleu en molts d’àmbits de la societat menorquina.

 

Sabem encarar amb seny les transicions. Som capaços d'afrontar les crisis i els canvis amb serenor i encert. Som una societat que es renova i es regenera d'una manera natural, tranquil·la i ordenada. Perquè sabem què volem, cap on anam.

 

Ens n'hem de sentir orgullosos, perquè forma part de la nostra manera de ser tan poc amiga de l'estridència.

 

Hem de mirar el futur des de la confiança en les nostres forces, que les tenim i són ben fermes. Us garanteix que no en mancaran les forces. I em permetin que ho digui, la maternitat no és un handicap ni provoca una distracció de la realitat, ben al contrari: aporta l’energia de la saba nova, focalitza la mirada en la voluntat d’un millor futur, eixampla la comprensió de les necessitats peremptòries del present… la maternitat no ens fa inferiors ni superiors, sinó que ens aporta una energia distintiva, una seguretat reflexiva. Són les ensenyances que acompanyen a una vida que neix, a una vida que creix…

 

Sabem qui som. I som i serem qui som. Respectuosos sempre amb la tradició però ben oberts al món, deixondits sempre davant la novetat. Açò ens distingeix i ens honora, a les menorquines i els menorquins.

 

Senyores i senyors, amics i amigues:

 

Anem a encarar entre tots aquest futur. Amb confiança.

 

Anem tots a fer feina de valent per un present millor. Perquè el benestar i la prosperitat arribin a cada casa, a cada família. Amb la mirada sempre ben atenta a la gent més humil, a qui ho passa més malament, a qui se sent exclòs, a qui per ser o per sentir-se diferent no troba altre ressò que l’odi o la indiferència…

 

Anem a fer de la suma una virtut, de la tolerància una eina, de la comprensió un instrument, de la igualtat la bandera…

 

Soló d’Atenes va deixar escrit, al frontispici del santuari de l’oracle, a Delfos:

 

«Res amb excés. Tot amb mesura».

M’agrada imaginar que el savi Soló, quan ho va dir, pensava en Menorca. En la Menorca que hem volgut, en la Menorca que volem, en la Menorca que entre tots hem de fer.

 

Senyores i senyors Consellers, els deman la seva confiança per a presidir el Consell des del convenciment que sabrem fer feina junts des del respecte a la discrepància i la lleialtat, perquè ens uneix la defensa de l’interès general, la feina a favor de la prosperitat i el benestar de totes i de tots. Aquest ha de ser l’objectiu, la mesura irrenunciable de la nostra acció política.

 

Gràcies.